Quan els infants prematurs han d’iniciar l’escolarització, apareixen els dubtes, tant a famílies com a docents. Els problemes d’aprenentatge són la principal conseqüència de la prematuritat i molts dels dèficits s’haurien d’avaluar passats els tres anys de vida. Els objectius que m’he plantejat són: . Analitzar les dificultats al primer nivell del segon cicle d’educació infantil i possibles intervencions al voltant de la prematuritat.

Els instruments d’investigació emprats han estat un qüestionari per obtenir informació concreta sobre el seu inici en l’àmbit escolar.

Després d’haver analitzat els qüestionaris i haver realitzat una entrevista a un professional he extret que les dificultats més destacades són a nivell global i un 32% dels participants opinen que s’ha de fer un canvi metodològic o escolaritzar els infants amb la seva edat corregida. En canvi, un 16% defensa únicament incloure metodologies inclusives a l’escola, i el 18%, escolaritzar els infants un any més tard. Una proposta de millora ideal seria, efectivament, la implementació de noves metodologies que afavoreixin la inclusió, com podrien ser els ambients o els racons d’aprenentatge. Un altre aspecte a destacar és que tenint com a referència 5 infants que han tingut complicacions per assistir a escola a causa de problemes de salut s’haurien d’escolaritzar més tard, encara que en algun cas al ser adolescent s’hagi adaptat correctament, en els inicis de l’escolarització sempre han tingut dificultats i algunes mancances pel que fa a nivell cognitiu, psicomotriu, social, emocional i lingüístic.

(Veure text complet)

Pels nadons prematurs assolir l’alimentació independent segura i eficaç és difícils durant les primeres setmanes de vida. Les dades indiquen que les dificultats continuen després de rebre l’alta hospitalària amb el consegüent augment de l’estrès parental. En aquest treball es planteja la necessitat de seguiment per part d’un logopeda per facilitar i guiar l’adquisició de les habilitats orals. Es fa una aproximació al context mitjançant un qüestionari a mares de nadons prematurs, entrevistes semiestructurades i a logopedes neonatals. Les vivències són diverses com quantes mares i nadons hi ha, però la incertesa del procés, la importància de rebre informació objectiva i la manca de suport emocional són constants. Per aquest motiu, es considera la integració de la logopeda en el equip professional per atendre a prematurs. Es proposa un pla formatiu amb l’objectiu de proporcionar eines i estratègies per fer un acompanyament integral a la família, optimitzar el desenvolupament del nadó i reforçar el rol dels progenitors.

(Veure text complet)

La prematuritat no és un tema que està sobre la taula, la realitat que és coneix i les dificultats
associades, són baixes. El coneixement relacionat amb l’experiència i el contacte que han tingut
famílies i docents amb infants prematurs. És responsabilitat dels docents conèixer les dificultats
que poden presentar els infants prematurs per poder oferir un acompanyament adequat i
enriquidor des de l’escola. Com més informació i coneixement tinguem, més qualitat en la nostra
tasca podrem oferir.
Com a docents i famílies cal que tinguem clares quines són les possibles dificultats que poden
presentar aquestes criatures. La majoria dels casos de prematurs molt greus i extrems
necessitaran
acompanyament i adaptació. Tal com s’indica en el PRISM, no existeix una única manera de donar
suport a aquests infants, ja que cada cas és particular i cada infant és un món. Hi ha criatures
prematures que necessiten suports addicionals a l’escola mentre que d’altres no en necessiten.
Per arribar a una inclusió cal reconèixer les diferències per identificar les seves necessitats
individuals i establir les estratègies més adients a utilitzar.
L’avanç progressiu d’aquesta educació inclusiva es construeix a partir de les diferències. Això
implica un canvi a les escoles, les aules, les sales de mestres, als patis i en les relacions amb les
famílies. Ja que per incloure a qualsevol criatura ens hem d’interessar per tota la seva persona.
Així cada petit podrà desenvolupar-se de la millor manera possible i aconseguir tot el seu
potencial.
Recerques com aquesta s’han de donar a conèixer als professionals de l’educació i a totes aquelles
persones que formen part de la vida d’un infant. Per incidir en aquesta mirada, no només s’ha de
fer una revisió dels aspectes actitudinals de les persones, també de les metodologies, espais
arquitectònics, materials, temps, pedagogies i tots aquells elements que s’inclouen en el
desenvolupament i és necessari el treball en xarxa entre els diversos agents educatius i connectar
el que passa dins l’escola amb el que passa fora.

(Veure text complet)