Aïda Alonso

Delegada del Centre Mèdic Teknon i de la província de Barcelona. Mare de bessons nascuts a les 31 setmanes de gestació

Realitzo aquest voluntariat per a intentar que cap pare se senti sol. Simplement, fan falta algunes paraules, una mirada o una abraçada per a tranquil·litzar a algú i acompanyar-lo de tu a tu.

Maria Valls

Delegada de l’Hospital Clínic- Maternitat i mare d’una prematura nascuda a les 26 setmanes de gestació

Com a mare de prematura extrema puc aportar la meva experiència per ajudar a les famílies a transitar el camí de la prematuritat.

Alba Peris

Delegada de Quirón i mare d’un nen prematur nascut a les 31 setmanes de gestació

Mare d’un nen prematur de 31 setmanes de gestació. Soc voluntària de Som Prematurs perquè quan vam viure el naixement, l’ingrés i l’arribada a casa amb el nostre fill vam trobar a faltar poder compartir pel que estàvem passant amb algú que ens entengués com a pares. També vam trobar dificultats en aconseguir informació de certes gestions. Soc voluntària per intentar evitar que altres famílies trobin a faltar aquest acompanyament posant el meu granet d’arena.

Fanny Fontanet

Delegada de l’Hospital Sant Joan de Déu i mare d’una prematura nascuda a les 23 setmanes de gestació

Quan va néixer la meva filla l’any 2009, les possibilitats de supervivència a les 23 setmanes eren mínimes i no vaig poder comptar amb cap entitat que proporcionés informació sobre ajudes o experiències similars. Per això, la meva principal motivació per col·laborar amb Som Prematurs és oferir a les famílies el suport que jo no vaig poder tenir.

Gemma Genescà

Delegada de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i mare de bessons nascuts a les 29 setmanes de gestació

El meu compromís amb Som Prematurs és aconseguir de manera altruista la connexió amb les famílies que estan passant per aquests moments complicats i acompanyar-los amb el que necessitin. Compartir la meva experiència incorporant els valors propis del voluntariat.

Cristina Carrasco

Delegada de l’Hospital Universitari Dexeus i mare d’un prematur nascut a les 26 setmanes de gestació

Soc mare d’un petit heroi que va néixer amb 26 setmanes, per a mi ha estat un abans i un després en la meva vida, al costat del meu petit vaig tornar a néixer. Sé que és una experiència molt impactant en la qual moltes vegades ens sentim perduts, incompresos, sols… per això, em vaig decidir a iniciar-me com a voluntària i acompanyar a famílies que estan vivint una experiència similar i poder aportar-los la meva experiència, atenció i empatia. Cada dia que vaig a la unitat i conec noves famílies, em vaig feliç i valorant encara més el regal que tinc amb el meu fill.

Sonia Jiménez

Delegada de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i mare d’un nen nascut a les 26 setmanes de gestació i d’un nen nascut a terme

M’uneix a la prematuritat el naixement prematur extrem del meu fill Jordi (26 setmanes de gestació). La voluntat d’aportar el meu granet de sorra a la Prematuritat i a l’Hospital Parc Taulí va fer que em decidís a iniciar la formació de voluntari@s a SomPrematurs per a acompanyar a les famílies que estiguin vivint una experiència similar a la meva.

Marta Bosch

Delegada de l’Hospital Vall d’Hebron i de la província de Barcelona. Mare d’un prematur nascut a les 28 setmanes de gestació

M’agrada ser voluntària perquè puc ajudar aquelles famílies amb els dubtes i problemes que els hi poden sorgir, així com escoltar en aquells moments que només necessiten parlar i que no els hi diguin res. Crec que acompanyar famílies, en la muntanya russa que suposa emocionalment tenir un fill prematur, és important perquè també ho vàrem viure i els entenem millor que ningú.

Nuria Pacheco

Voluntària de l’Hospital Vall d’Hebrón i mare d’un fill prematur nascut a les 27 setmanes de gestació i de dos fills nascuts a terme

En 2017, va néixer el nostre segon fill, Fran, amb 27 setmanes + 5 dies i aquí tot el nostre món va fer un tomb. No sabíem res sobre la prematuritat i tots els riscos que comportava, però a poc a poc el nostre supermini heroi, ens va donar una lliçó de vida i va anar superant totes les proves que li havien posat res més néixer. Passem tres mesos a l’hospital Vall d’Hebron,  coneixent-nos, aprenent l’u de l’altre i veient que anàvem a anar pas a pas en el seu desenvolupament, i així ha estat i ara ja amb 6 anys acabats de complir, i sent un nen, alegre, fort, amb un cor enorme, em veig amb forces d’unir-me com a voluntària a aquesta associació de SOM PREMATURS que fa aquesta tan labor tan màgica a favor de la prematuritat.