- + 34 685 41 74 57
- info@somprematurs.cat
líNia editorial
No és que la voluntat de Som Prematurs sigui convertir-se en una editorial, però al voltant de la perinatalitat i de la prematuritat neixen moltes experiències personals, moltes emocions i sentiments que sovint es poden convertir en històries.
Alguns més agosarats s’han atrevit a agafar el paper i el llapis i escriure o dibuixar les seves vivències, d’una manera més o menys encertada, en format de novel·la, relat, conte o poemes. Tots hem viscut aquestes històries d’una manera o d’una altra i ens hem vist reflectits en aquests llibres que ens han servit per entendre millor la nostra situació, els nostres sentiments i també per explicar-los als altres, als petits i als grans.
Som Prematurs ha volgut donar suport a aquestes iniciatives d’uns quants lletraferits que han volgut compartir la seva història amb entusiasme i que difícilment ho hagueren fet per la via de les editorials convencionals.
Un divendres calorós de juliol, Júlia era a casa amb el seu pare, acabant de recollir les joguines escampades per tot el menjador abans de poder anar a l‘hospital a veure la germaneta: Claudia. Des de feia cosa d‘una setmana Júlia no acabava d‘entendre què estava passant al seu voltant i va decidir comentar-ho al seu pare. “Però papà, i la meva germaneta Clàudia? Per què ja és al Planeta Terra i encara no viu amb nosaltres a casa?”. “Veuen el meu regat, Júlia, que t‘explicaré l‘aventura que està vivint Claudia“.
Començo a llegir el seu llibre i trobo reflectits els seus sentiments. Resseguint els seus versos se‘m fa un nus la gola en trobar aquestes paraules d‘un avi davant el seu net prematur, anem a deshora, diu, has arribat quan encara no t‘esperàvem, has fet un salt mortal als nostres calendaris de la cuina i ara no et volem perdre. El teu avi és un cant rodat, arrodonit per tantes avingudes, per tantes experiències viscudes al llarg dels anys que l‘han polit, dur i fràgil alhora, es pot trencar amb un cop sec. Que havia fet grans projectes amb tú, i ara té la incertesa del futur, per això penja a l‘estenedor les seves fantasies i es posa la roba de feina, pràctic, que tu navegues dins la incubadora i ha de fer basar-se sortir, però ell et vol portar a navegar per altres rius i mars oberts.
Quan després d’uns mesos meravellosos d’embaràs arriba un moment que un especialista se t’acosta i et diu “… estàs de part; el nen ha de néixer. Serà prematur…”. És un moment en què tots els pensaments, desitjos, il·lusions, projectes, plans i esdeveniments programats se’n van en orris. Comencen unes hores, dies, setmanes i en molts casos mesos de patir, plorar i de viure aferrats a un estret fil de vida; envoltats de màquines, tubs i sorolls que mai més a la vida oblidaràs. Vols ser forta; la mare més forta del món, i vols transmetre al teu fill la vitalitat per viure i seguir endavant però no saps com fer-ho. Si has viscut l’experiència de tenir un fill prematur, amb aquest llibre t’hi sentiràs identificat. Potser amb els pensaments de la mare o del pare, amb els de l’avi o l’àvia, o amb la vivència dels metges i infermeres… El que teniu a les mans és un relat de ficció però que recull sentiments, emocions i vivències reals… molt reals!
Les nostres dues precioses filles bessones, la Paula i l’Abril, ens han obsequiat amb la maternitat i ens han empès cap a un aprenentatge constant. Ambdues formen part d’una família que les estima i les reconeix i això ens n’enorgulleix. Afortunadament, la Paula és aquí compartint el nostre dia a dia i regalant-nos somriures. Malauradament, l’Abril és allà, de cos absent i ànima lliure, tot i ser la millor i més fidel companya de viatge. Amb aquest llibre volem apropar les nostres bessones a la seva història i deixar la porta oberta perquè la Paula ens pregunti tot allò que desitgi quan ella ho necessiti.
Li vaig prometre a la meva dona explicar aquesta història quan sortissim d‘allà, però aquesta no és només la nostra. Els mateixos símptomes es repeteixen, la immaduresa dels pulmons, la fragilitat del cervell, la icterícia, el ductus, les infeccions, la retinopatia. Volia narrar també la gesta que duen a terme cada dia els metges, les infermeres, els auxiliars i la resta del personal sanitari. Com els donen la vida a aquests nadons que han nascut amb tanta pressa, amb quin carinyo els tenen cura, a ells i als seus pares, els quals amb freqüència es troben completament perduts i confóssos. Des del primer moment ens van fer creure en la vida. Que era possible continuar vivint malgrat les circumstàncies desfavorables. Per això, aquesta novel·la és una festa en honor a la vida.