MORT PERINATAL
Un dels cops més durs i incompresos que colpeix a mares i pares és la mort dels seus nadons.
Amb la partença de la nostra filla o del nostre fill se’n va un projecte ple de vida, que no ha tingut cap oportunitat. I mares i pares, sovint ens veiem atrapats en incomprensions segurament benintencionades, però que posen a prova els nostres sentiments d’una forma molt punyent. Frases com: “sort que encara no havia nascut o era molt petit o petita”, “sort que ja teniu un altre fill o filla”, “encara sort que només se n’ha mort un i us queda l’altre”, “sou prou joves i teniu temps per tornar a intentar-ho” ……. i moltes altres, colpeixen fortament l’ànima i encara que puguin portar una part de la veritat, obliden que el projecte d’una vida és única i irrepetible; i que nosaltres, pares i mares estimem aquell infant des de la seva mateixa concepció.
Passat aquest mal tràngol, que no ens estalviarà ningú, haurem entès que aquella vida forma part de l’eternitat i que juntament amb totes les altres persones que han marxat, formaran part del progrés de tothom. I serà aquesta perspectiva segurament, la que ens demanarà acceptar aquesta situació com a part de les dificultats de la vida, que han de fer-nos també millors persones perquè incorporem en nosaltres mateixos i mateixes, la força del nostre infant, per continuar contribuint, per poc que sigui, en la nostra petita part de responsabilitat en la millora del nostre entorn.
Infants que ens heu deixat, gràcies per haver estat aquest projecte d'amor que us ha portat fins aquí; i gràcies també, per ajudar-nos a tenir una fortalesa que nosaltres, mares i pares, posem al servei de les persones que la puguin haver de menester. No us oblidem mai. Hi sou sempre
Pep, pare de l´Aina
Com expliquem al nostre fill/a que el seu germà o germana no està amb nosaltres?
La Lourdes Labarta i Sandra Jodar mares de prematures ens ho expliquen en aquest brillant conte molt gràfic on nens petits i grans a través de les seves il.lustracions percebem el que pot significar perdre un/a fill/a.
Les nostres dues precioses filles bessones, la Paula i l’Abril, ens han obsequiat amb la maternitat i ens han empès cap a un aprenentatge constant. Ambdues formen part d’una família que les estima i les reconeix i això ens n’enorgulleix. Afortunadament, la Paula és aquí compartint el nostre dia a dia i regalant-nos somriures. Malauradament, l’Abril és allà, de cos absent i ànima lliure, tot i ser la millor i més fidel companya de viatge. Amb aquest llibre volem apropar les nostres bessones a la seva història i deixar la porta oberta perquè la Paula ens pregunti tot allò que desitgi quan ella ho necessiti.