recerca

En aquest apartat podeu trobar diferents treballs en els quals l’Associació hi ha col·laborat. Són treballs de recerca d’alumnes de Batxillerat i treballs de fi de Grau relacionats amb la prematuritat, les seves causes, els problemes aguts i les seves conseqüències a llarg termini.

Amb el temps hi ha la voluntat d’afegir més treballs i, especialment, publicacions de més envergadura relacionades amb els prematurs.

L’entercolitis necrosant és una malaltia greu que afecta nadons, en especial prematurs, amb una  morbimortalitat elevades. No es coneixen les causes exactes de per què es produeix, però el que sí que s’ha observat és que la seva incidència és major com més immaduresa i baix pes. El 90% dels nens afectats són prematurs i la seva freqüència en menors de 1500g és de l’1 a 5%. Es presenta com una síndrome gastrointestinal amb símptomes variables, com distensió i hipersensibilitat abdominal, intolerància a l’alimentació, íleo paralític, sang en femtes, etc.

L’objectiu d’aquest projecte és establir una proposta d’investigació amb nadons prematurs que tenen enterocolitis necrosant greu tractada quirúrgicament amb una colostomia i després amb nutrició parenteral. Es vol comprovar que la reintroducció del contingut intestinal en el segon tram de l’intestí posterior a la colostomia proporciona una millor evolució en els processos de digestió i  en el funcionament de l’intestí.

És un estudi projectiu, en el qual es descriu el mètode a seguir per dur a terme la investigació que suposaria un gran avenç en l’àmbit estudiat.

(Veure text complet)

Quan els infants prematurs han d’iniciar l’escolarització, apareixen els dubtes, tant a famílies com a docents. Els problemes d’aprenentatge són la principal conseqüència de la prematuritat i molts dels dèficits s’haurien d’avaluar passats els tres anys de vida. Els objectius que m’he plantejat són: . Analitzar les dificultats al primer nivell del segon cicle d’educació infantil i possibles intervencions al voltant de la prematuritat.

Els instruments d’investigació emprats han estat un qüestionari per obtenir informació concreta sobre el seu inici en l’àmbit escolar.

Després d’haver analitzat els qüestionaris i haver realitzat una entrevista a un professional he extret que les dificultats més destacades són a nivell global i un 32% dels participants opinen que s’ha de fer un canvi metodològic o escolaritzar els infants amb la seva edat corregida. En canvi, un 16% defensa únicament incloure metodologies inclusives a l’escola, i el 18%, escolaritzar els infants un any més tard. Una proposta de millora ideal seria, efectivament, la implementació de noves metodologies que afavoreixin la inclusió, com podrien ser els ambients o els racons d’aprenentatge. Un altre aspecte a destacar és que tenint com a referència 5 infants que han tingut complicacions per assistir a escola a causa de problemes de salut s’haurien d’escolaritzar més tard, encara que en algun cas al ser adolescent s’hagi adaptat correctament, en els inicis de l’escolarització sempre han tingut dificultats i algunes mancances pel que fa a nivell cognitiu, psicomotriu, social, emocional i lingüístic.

 

(Veure text complet)

Vull demostrar com els nadons que neixen prematurs han de lluitar per aconseguir que el fet d’haver nascut abans de temps no els influeixi en el desenvolupament. Els objectius en l’àmbit teòric es basen a conèixer més de prop què són els nadons prematurs, descriure’n les causes i les conseqüències que provoquen la seva presència i conèixer les mesures preventives per tal de poder evitar-les. En l’àmbit pràctic és conèixer el seguiment de dos anys d’un nadó prematur i determinar si evoluciona correctament o va endarrerit en determinats aspectes del seu desenvolupament.

A l’inici del document s’explica que és un nadó preterme i com es classifiquen segons la seva edat de gestació. Seguit d’aquesta part, trobem quins són els factors de risc que intervenen i quines són les estratègies per evitar el part prematur. Una vegada el nadó ja ha nascut, necessita hospitalització a les unitats de neonatologia i finalment l’últim punt tracta el primer any del nadó prematur.

He explicat el cas de Sofia, una nena prematura, que en el moment de l’alta hospitalària no va presentar cap complicació associada a la seva prematuritat però durant els següents dos anys va presentar un retard a l’àrea de llenguatge receptiu i expressiu. Com a conclusió final, he de dir que he complert els meus objectius i he pogut verificar les meves hipòtesis.

(Veure text complet)

Al llarg de la meva vida, persones properes a mi han patit aquesta situació. Aquests pares han hagut de deixar el nen en un hospital, connectat a moltes màquines, on els cuiden professionals, mentre ells marxen a casa, com si no passés res. He vist com no és gens fàcil tenir un nadó abans de temps. Què fa que passi això?

Amb aquesta recerca la meva intenció és conèixer els nens prematurs, i aprofundir en el seu desenvolupament posterior i les seves seqüeles. He volgut estudiar per què no acaben el temps complet de gestació, si és un problema de la mare o del nen i quines són les malalties i els trastorns psicològics més freqüents en els prematurs.

La meva hipòtesi de treball a partir de la meva observació a l’entorn proper és que tots els prematurs tenen seqüeles psicològiques (dislèxia, hiperactivitat, problemes motrius, de llenguatge,…) però he arribat a la conclusió que la meva hipòtesi no era certa i que la majoria de prematurs tenen una evolució normal i sense complicacions a llarg termini.

(Veure text complet)

 

Aquest treball de recerca es basa en l’anàlisi dels problemes pulmonars dels prematurs. Primer es va fer un recull d’informació sobre els aspectes més generals i després es va fer una visita a dos hospitals, Parc Taulí i Hospital Germans Tries i Pujol. En ambdós hospitals van permetre una visita guiada al Servei de Neonatologia i parlar amb professionals i amb algunes famílies. Van fer èmfasi en la importància de fer un tractament abans del part amb corticoides per afavorir la maduració dels pulmons del nadó. Però, en cas que no es pugui preveure el part prematur, van destacar que és molt important tractar el nadó amb mètodes no invasius ja que el respirador també pot provocar problemes. Després es va fer una entrevista amb pares de nadons prematurs. Tos van coincidir en què van passar moments dolents i de molta preocupació, però també van estar d’acord en què l’atenció per part de l’hospital havia estat immillorable. 

(Veure text complet)