Seguiment d'un nadó prematur

Recomanacions de la SENeo per al seguiment de prematurs

Aquest protocol ha estat elaborat pel grup de seguiment de la Sociedad Española de Neonatologia en col·laboració amb altres experts. És una guia orientada als professionals de la salut implicats en el seguiment d’aquests infants, però també als pares i mares de nadons prematurs.

El seu objectiu és establir les avaluacions estàndard dels prematurs i afavorir la relació entre el seguiment hospitalari i els professionals d’atenció primària. Les condicions assistencials poden variar d’un lloc a l’altre i no sempre seran les mateixes.

CDIAP

Quan neix un nadó prematur és important que hi hagi un seguiment per a tractar o prevenir possibles dificultats que puguin sorgir al llarg del desenvolupament

Els CDIAP són centres públics, especialitzats en l’atenció a la petita infància que atenen els infants de 0-6 anys amb trastorns del desenvolupament, siguin d’origen biològic, psicològic o social, o que es troben en risc de patir-ne.Els professionals que hi formen part són de l’àmbit de la psicologia, neuropediatria, logopèdia, pedagogia, fisioteràpia i treball social, i formen un equip multidisciplinar per arribar a cobrir totes les necessitats que el nadó pugui requerir.

Hi pot accedir tothom de manera gratuïta, ja sigui a través d’una derivació d’un professional o per iniciativa familiar, trucant al centre que pertoqui per districte. Allà us atendran i informaran dels passos a seguir.

Un nadó nascut prematurament és considerat de risc i pot tenir retards i dificultats en el desenvolupament. L’atenció terapèutica està indicada per a poder detectar-les de manera precoç així com per acompanyar la família, i oferir-li un espai segur d’escolta i acompanyament.

Més informació

 

Seqüeles prematuritat

Les seqüeles més freqüents que poden patir els nadons nascuts de manera prematura són:

  • Afectacions del SNC (sistema nerviós central)
  • Dificultats de regulació
  • Retard del desenvolupament
  • Hiperestimuació / hipoestimulació
  • Dificultats de vinculació
  • Hiperactivitat
  • Retard del llenguatge
  • Trastorns del son

Aquestes afectacions poden variar segons l’edat gestacional del nadó, pes…no necessàriament les han de patir totes, fins i tot potser no patiran cap.

En els progenitors també podem observar algunes conseqüències com ara:

  • Dificultats de vinculació amb el nadó
  • Dificultats en la relació de parella
  • Episodis d’ansietat/depressió
  • Falta de suport

 

La tasca dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)

Què són?

Els EAP són un servei educatiu de zona dependents del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Es defineixen com equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació amb l’alumnat que presenta necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.

La seva composició és multiprofessional amb perfils diferenciats. Hi ha psicòlegs, pedagogs, psicopedagogs i tots ells tenen les mateixes funcions. S’hi afegeixen també treballadors socials i fisioterapeutes.

Treballen de forma coordinada amb els serveis educatius específics: CREDA (per a alumnat amb deficiències auditives, greus dificultats d’audició i/o llenguatge) els CREDV (per a alumnat amb discapacitat visual) i el CRETDIC (per a alumnat amb trastorns del desenvolupament i la conducta).

Les seves funcions venen definides en tres grans àmbits:

1. Atenció a l’alumnat i a les seves famílies

En aquest àmbit és fonamental la seva tasca en l’avaluació psicopedagògica dels infants i joves que presenten necessitats educatives especials. Aquest ha de ser útil per a contribuir a trobar una resposta educativa que atengui l’esmentat alumnat al llarg de tota la seva escolarització, orientant tant als docents com a les famílies. Aquesta avaluació es fa en col·laboració amb els altres professionals de salut i d’acció social que també estan acompanyant els infants i els joves, així com les seves famílies.

2. Atenció als centres educatius

En aquest àmbit la seva tasca és de col·laboració amb el centre com a institució vetllant pels processos d’inclusió en aquells òrgans (comissions d’atenció a la diversitat…), agents (professionals d’orientació i suport educatiu…) i equips (equips docents, claustres…) que conformen les escoles i instituts.

Tenen l’encàrrec específic de vetllar per l’atenció educativa de l’alumnat amb més risc de vulnerabilitat i les seves famílies.

3. Atenció i intervenció a la zona

Aquest àmbit està adreçat a participar en els processos d’escolarització i transició entre les diferents etapes educatives.

És cabdal el treball en xarxa que implica la col·laboració amb els diferents agents de la comunitat. Estem fent referència al CDIAP, serveis socials dels ajuntaments, professionals de salut i d’altres àmbits que siguin necessaris per a l’acompanyament de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Com ens poden acompanyar a les famílies?

Un dels moments més delicats esdevé  l’entrada a l’escola a 3 anys. La família s’enfronta a un seguit de decisions complexes, sovint amb opinions dels professionals que fan que s’hagi d’enfrontar a neguits i incerteses en relació amb el que és més convenient pel seu fill o filla.

Planen conceptes com maduresa, immaduresa, encara no està preparat o preparada, no hi ha recursos apropiats, cal esperar que es comuniqui més, què passa amb el control d’esfínters, no menja sòlid encara, té dificultats per relacionar-se amb els altres infants…

 

Aquestes i moltes altres qüestions han de ser escoltades, però finalment és la família qui ha de dipositar la confiança en els professionals referents per a decidir-se. En aquest sentit l’EAP té la responsabilitat de recollir la informació (amb el consentiment de la família) que és necessària per a garantir una òptima escolarització i poder donar la seva opinió, ja que en molts casos s’elabora un informe en el qual hi emet l’orientació educativa.  En aquest sentit cal que la família plantegi tots els seus dubtes i qüestions que facilitin aquesta presa de decisions, per exemple:

  • Quan es parla d’immaduresa, en què es concreta? Immaduresa és igual a retard?
  • Un retard sempre evoluciona cap a un trastorn?
  • La immaduresa implica un retard mental?
  • Un any més a la llar d’infants en què l’ajudarà? Què canvia de la llar d’infants a educació infantil 3 anys?
  • El meu fill ha d’anar a una escola d’educació especial?

Segurament la distància entre l’autonomia que presenta l’infant amb relació al seu grup d’edat serà un element important en aquesta decisió, així com la necessitat d’un ritme més pausat i no més fixat com a l’escola. També pot ser decisió la necessitat més o menys permanent que tingui de suport o bé d’estimulació individualitzada.

Totes aquestes qüestions i moltes d’altres que els professionals de la salut aniran informant també han de ser respostes des de l’entorn escolar per a professionals que el coneguin amb profunditat.

Com ens podem dirigir a aquests professionals?

Els professionals dels CDIAP la majoria de les vegades són els que faciliten aquest pont dient quins són els referents de la zona.

Però les famílies també poden adreçar-se en situacions de canvi de domicili, o canvi de població o bé perquè lliurement vulguin l’opinió dels professionals de l’EAP.

En cada comarca existeix un EAP i en les zones o ciutats més grans estan sectoritzats.

http://xtec.gencat.cat/ca/serveis/sez/eap/