La prematuritat és un tema bastant desconegut i no som conscients que 1 de cada 13 parts és un
prematur i no són conscients del que realment comporta i únicament se’ls considera nens nascuts
abans d’hora i molt petits. L’objectiu del treball és entendre el concepte de nadó prematur i tot
el que comporta. Aquest treball consisteix en un estudi a fons de la prematuritat , definint el tipus
de prematurs, factors de risc i complicacions a llarg i curt termini. Una recerca a fons sobre la seva
estada a la UCIN, les proves que els duen a terme i les complicacions. La part pràctica d’aquest
treball consisteix en la realització d’una enquesta a famílies, a la qual han contestat 60 famílies.
Consta també d´una altra part pràctica centrada en la realització d’una entrevista a una logopeda i
a dues famílies de prematurs per a conèixer més de prop casos reals.
Els nadons prematurs que tenen pes baix i poques setmanes en néixer presenten
complicacions en néixer o seqüeles a llarg termini, però no és una cosa segura presentar-les i els
resultats poden ésser molt variables. Les setmanes de gestació tenen més influència que el pes,
però cada cas és diferent.
Un exemple de supervivència és la meva germana Clàudia, nascuda amb quasi 25
setmanes pesant 800 grams, la meva germana no tenia un percentatge alt de
supervivència pel seu pes i pel poc desenvolupada que estava, però és un
exemple real que cada prematur és una batalla diferent per la que cal lluitar, pot
ser que la ciència no sigui exacta, mai saps com comença ni com acabarà.
A partir d’aquesta informació s’ha elaborat una revista per explicar que és el prematur i el món
que l’envolta.

Laura Ramos Sànchez
Institut Montserrat Roig

(Veure text complet)

L’entercolitis necrosant és una malaltia greu que afecta nadons, en especial prematurs, amb una  morbimortalitat elevades. No es coneixen les causes exactes de per què es produeix, però el que sí que s’ha observat és que la seva incidència és major com més immaduresa i baix pes. El 90% dels nens afectats són prematurs i la seva freqüència en menors de 1500g és de l’1 a 5%. Es presenta com una síndrome gastrointestinal amb símptomes variables, com distensió i hipersensibilitat abdominal, intolerància a l’alimentació, íleo paralític, sang en femtes, etc.

L’objectiu d’aquest projecte és establir una proposta d’investigació amb nadons prematurs que tenen enterocolitis necrosant greu tractada quirúrgicament amb una colostomia i després amb nutrició parenteral. Es vol comprovar que la reintroducció del contingut intestinal en el segon tram de l’intestí posterior a la colostomia proporciona una millor evolució en els processos de digestió i  en el funcionament de l’intestí.

És un estudi projectiu, en el qual es descriu el mètode a seguir per dur a terme la investigació que suposaria un gran avenç en l’àmbit estudiat.

(Veure text complet)

Vull demostrar com els nadons que neixen prematurs han de lluitar per aconseguir que el fet d’haver nascut abans de temps no els influeixi en el desenvolupament. Els objectius en l’àmbit teòric es basen a conèixer més de prop què són els nadons prematurs, descriure’n les causes i les conseqüències que provoquen la seva presència i conèixer les mesures preventives per tal de poder evitar-les. En l’àmbit pràctic és conèixer el seguiment de dos anys d’un nadó prematur i determinar si evoluciona correctament o va endarrerit en determinats aspectes del seu desenvolupament.

A l’inici del document s’explica que és un nadó preterme i com es classifiquen segons la seva edat de gestació. Seguit d’aquesta part, trobem quins són els factors de risc que intervenen i quines són les estratègies per evitar el part prematur. Una vegada el nadó ja ha nascut, necessita hospitalització a les unitats de neonatologia i finalment l’últim punt tracta el primer any del nadó prematur.

He explicat el cas de Sofia, una nena prematura, que en el moment de l’alta hospitalària no va presentar cap complicació associada a la seva prematuritat però durant els següents dos anys va presentar un retard a l’àrea de llenguatge receptiu i expressiu. Com a conclusió final, he de dir que he complert els meus objectius i he pogut verificar les meves hipòtesis.

(Veure text complet)

Al llarg de la meva vida, persones properes a mi han patit aquesta situació. Aquests pares han hagut de deixar el nen en un hospital, connectat a moltes màquines, on els cuiden professionals, mentre ells marxen a casa, com si no passés res. He vist com no és gens fàcil tenir un nadó abans de temps. Què fa que passi això?

Amb aquesta recerca la meva intenció és conèixer els nens prematurs, i aprofundir en el seu desenvolupament posterior i les seves seqüeles. He volgut estudiar per què no acaben el temps complet de gestació, si és un problema de la mare o del nen i quines són les malalties i els trastorns psicològics més freqüents en els prematurs.

La meva hipòtesi de treball a partir de la meva observació a l’entorn proper és que tots els prematurs tenen seqüeles psicològiques (dislèxia, hiperactivitat, problemes motrius, de llenguatge,…) però he arribat a la conclusió que la meva hipòtesi no era certa i que la majoria de prematurs tenen una evolució normal i sense complicacions a llarg termini.

(Veure text complet)

Aquest treball de recerca es basa en l’anàlisi dels problemes pulmonars dels prematurs. Primer es va fer un recull d’informació sobre els aspectes més generals i després es va fer una visita a dos hospitals, Parc Taulí i Hospital Germans Tries i Pujol. En ambdós hospitals van permetre una visita guiada al Servei de Neonatologia i parlar amb professionals i amb algunes famílies. Van fer èmfasi en la importància de fer un tractament abans del part amb corticoides per afavorir la maduració dels pulmons del nadó. Però, en cas que no es pugui preveure el part prematur, van destacar que és molt important tractar el nadó amb mètodes no invasius ja que el respirador també pot provocar problemes. Després es va fer una entrevista amb pares de nadons prematurs. Tos van coincidir en què van passar moments dolents i de molta preocupació, però també van estar d’acord en què l’atenció per part de l’hospital havia estat immillorable. 

(Veure text complet)

El treball té com a objectiu conèixer l’evolució de l’embaràs i l’evolució de l’embrió durant la gestació, el naixement prematur i les característiques dels prematurs, les causes i conseqüències de la prematuritat i els aspectes relacionats amb la cura del nen prematur.
Un nen nascut abans de la setmana 37 de gestació és un nadó prematur. Aquests nens neixen amb dificultats per alimentar-se i per respirar, amb immaduresa de tots els seus òrgans. Per aquestes causes, un nounat prematur necessita molta atenció. Aquesta atenció és donada pels pares i els professionals. Els professionals són qui controlen al nadó i tenen al seu abast aparells per ajudar a mantenir la vida. Els pares són els encarregats de mantenir un vincle emocional amb el nadó i el poden reforçar amb el mètode cangur, en contacte pell amb pell.
Les causes del part prematur no es coneixen molt bé. A vegades és provocat per malalties maternes que aconsellen finalitzar l’embaràs o els sagnats de la placenta. També hi ha altres factors que contribueixen a l’augment de prematuritat, com el consum de tabac o anomalies congènites en l’úter.
Pel que fa a les conseqüències, com més prematur sigui el nadó, més gran és la probabilitat que tingui seqüeles i problemes de salut. La probabilitat que un nen pateixi una discapacitat important és d’aproximadament el 10% si neix a les 28 setmanes, mentre que augmenta fins a un 20-30% si neix a les 24-25 setmanes.
Estic molt satisfeta d’haver escollit aquest tema de treball de recerca què m’ha permès aprendre conceptes i informacions que desconeixia sobre el naixement prematur i m’ha permès obrir els ulls cap a la vulnerabilitat que tenen aquests nadons i cap als sentiments d’angoixa i ansietat dels pares. He viscut una gran experiència que serà inoblidable.

(Veure text complet)

La prematuritat és un problema poc conegut per la societat. En aquest treball es vol entendre el concepte de prematuritat i els problemes que comporta mitjançant dues entrevistes, una a un metge especialista en Neonatologia i una altre a una mare de prematura extrema. Després han contestat una enquesta 158 famílies de prematurs de diferents edats.

Moltes vegades les causes del part prematur es desconeixen, les més freqüents són les afeccions obstètriques i ginecològiques, les malalties maternes i els parts múltiples.

Els progenitors, segons l’edat gestacional del nadó i si el pronòstic és molt dolent poden desenvolupar un sentiment de rebuig, intenten no agafar-li afecte i així minimitzar el dolor en el cas de pèrdua. També poden tenir por d’acaronar-lo ja que el veuen molt petit i fràgil.

L’edat gestacional condiciona el desenvolupament del nadó, la implicació dels progenitors és essencial per millorar el pronòstic, li poden proporcionar benestar emocional, calidesa humana, que no poden oferir els aparells. Amb el mètode cangur és la millor manera d’establir el vincle amb els pares. La llet materna alenteix el creixement de bacteris nocius i protegeix d’infeccions i malalties.  La incidència de seqüeles ha disminuït malgrat que la supervivència també és més alta. Els nadons de 27 setmanes de gestació tenen entre un 80 i un 85% de possibilitats de sobreviure quan anys enrere això era impossible.

Tot i que són nadons molt fràgils no s’ha de fer una sobreprotecció cap al nen/a que afecta negativament la seva independència i autoestima.

(Veure text complet)

En aquest treball de recerca s’han estudiat els factors de risc materns i gestacionals i el diagnòstic precoç del part prematur. En segon lloc, es fa referència a la Unitat de Neonatologia i als problemes que ocasiona la immaduresa dels nadons nascuts prematurament i per aquest motiu la majoria d’aquests han d’ingressar a l’Uniat de Neonatologia. La durada en aquesta unitat hospitalària dependrà de l’estat en què es trobi el nadó. Després de l’alta hospitalària, el nadó prematur seguirà necessitant molta atenció i mantenint un seguit de cures.

Seguidament, s’ha analitzat un qüestionari a mares de fills prematurs, enfocat a l’estat de la mare i el nadó i a les seves vivències i experiències. Hi ha una certa relació entre la prematuritat i l’edat de la mare en el moment del part, el nombre de parts prematurs augmenta amb les mares que tenien una edat igual o superior a 35 anys.

A continuació, s’ha realitzat un estudi de la relació entre les temperatures extremes i el nombre de parts prematurs a Catalunya. Aquest està format per una part estadística que fa referència al percentatge de prematuritat de Catalunya segons les temperatures màximes i mínimes assolides al dia del part. Ha estat possible concloure que el percentatge de prematuritat és major en aquells dies amb temperatures extremes fredes i especialment en les càlides.

Finalment, s’ha estudiat l’evolució de les temperatures en el territori català durant els darrers anys, per veure quin és l’efecte del canvi climàtic. S’ha vist que el nombre de dies amb temperatures extremes càlides ha anat en augment durant els darrers anys, per contra el nombre de dies amb temperatures extremes fredes ha disminuït. Per tant es pot deduir que si el canvi climàtic segueix, el nombre de dies amb temperatures extremes càlides seguirà augmentant, provocant que el percentatge de prematuritat sigui cada vegada més elevat en un futur.

(Veure text complet)

En els darrers 20 anys han augmentat els naixements de prematurs. Aquest treball de recerca intenta demostrar la relació entre l’edat materna i la major incidència de prematuritat.

En primer lloc fa una revisió del marc teòric de la prematuritat, definint els conceptes bàsics i els factors de risc de tenir un part prematur.

Després s’ha fet un anàlisi de les estadístiques dels darrers anys (2012-2018) per veure la distribució dels nascuts segons l’edat de gestació i l’edat de la mare. D’altre banda es va fer una enquesta a mares de nens prematurs.

Encara que els resultats no son concloents probablement per la mostra limitada i per l’anàlisi d’un període de temps relativament curt, no es pot descartar la hipòtesi i caldria fer un estudi amb més famílies i amb un major període de temps.

(Veure text complet)

El Mètode Cangur és una tècnica que consisteix en el contacte pell amb pell del nadó amb el seu pare o mare. Aquest mètode és recomanat per l’OMS ja que afirma que es tracta d’un mètode que afavoreix el benestar dels nounats i què és fàcil d’aplicar. El contacte pell amb pell amb un dels pares i la lactància materna exclusiva són especialment importants per als nadons prematurs o de baix pes i s’ha comprovat que redueix la mortalitat infantil.

(Veure text complet)

El treball es proposa esbrinar, mitjançant la investigació i altres mètodes pràctics, de quina manera néixer a preterme afecta la incidència d’afeccions respiratòries en els nounats. La hipòtesi és la següent; a causa dels parts prematurs, els nens preterme poden presentar deficiències en el desenvolupament correcte en el sistema respiratori i causar-los seqüeles respiratòries diferents, segons el grau de prematuritat.

(Veure text complet)

El treball té com a objectius conèixer el concepte de nen prematur, diferenciar els diferents tipus de prematuritat, aprofundir en les causes, conèixer els problemes de salut i explicar com és la seva hospitalització, i esbrinar si tenen conseqüències a llarg termini. 

El treball està plantejat en dues parts. La primera consisteix en una revisió teòrica i a partir de l’aprofundiment, es planteja una part pràctica basada en una entrevista realitzada a uns pares de bessons prematurs i en una enquesta a 84 pares de nens prematurs.

(Veure text complet)

Aquest treball pretén obtenir un coneixement sobre la prematuritat i els efectes que pot ocasionar tant a curt com a llarg termini; conèixer les diferents etapes del procés de neurodesenvolupament i els seus problemes associats; relacionar la prematuritat amb els problemes associats al desenvolupament neurològic.

(Veure text complet)

Cada any neixen al voltant del món 15 milions de nadons prematurs, és a dir que no han complert ni tan sols la setmana 37 de gestació. Alguns d’aquests nounats sovint superen els problemes de salut derivats i queden sense seqüeles. D’altres viuen amb seqüeles més o menys greus. I finalment, n’hi ha d’alguns que no aconsegueixen sobreviure a causa de la seva immaduresa. Els percentatges de parts prematurs s’han mantingut invariables respecte a dècades anteriors o fins i tot han augmentat lleugerament.
L’objectiu principal del meu treball és analitzar les diferents causes del part prematur, més concretament la rellevància que té la salut física i mental de la mare durant l’embaràs. En la part pràctica del treball realitzo una entrevista a un neonatòleg i a més analitzo el cas del Christian, noi de setze anys, mitjançant una altra entrevista a la seva mare. A més, faig una enquesta a 39 famílies membres de l’Associació de Prematurs de Catalunya.
Els resultats mostren que no existeix una causa única que porti a un part prematur. Una bona salut física i mental de la mare és rellevant per prevenir aquest esdeveniment, però en la majoria de casos no es pot evitar.
(Veure text complet)