Quan els infants prematurs han d’iniciar l’escolarització, apareixen els dubtes, tant a famílies com a docents. Els problemes d’aprenentatge són la principal conseqüència de la prematuritat i molts dels dèficits s’haurien d’avaluar passats els tres anys de vida. Els objectius que m’he plantejat són: . Analitzar les dificultats al primer nivell del segon cicle d’educació infantil i possibles intervencions al voltant de la prematuritat.

Els instruments d’investigació emprats han estat un qüestionari per obtenir informació concreta sobre el seu inici en l’àmbit escolar.

Després d’haver analitzat els qüestionaris i haver realitzat una entrevista a un professional he extret que les dificultats més destacades són a nivell global i un 32% dels participants opinen que s’ha de fer un canvi metodològic o escolaritzar els infants amb la seva edat corregida. En canvi, un 16% defensa únicament incloure metodologies inclusives a l’escola, i el 18%, escolaritzar els infants un any més tard. Una proposta de millora ideal seria, efectivament, la implementació de noves metodologies que afavoreixin la inclusió, com podrien ser els ambients o els racons d’aprenentatge. Un altre aspecte a destacar és que tenint com a referència 5 infants que han tingut complicacions per assistir a escola a causa de problemes de salut s’haurien d’escolaritzar més tard, encara que en algun cas al ser adolescent s’hagi adaptat correctament, en els inicis de l’escolarització sempre han tingut dificultats i algunes mancances pel que fa a nivell cognitiu, psicomotriu, social, emocional i lingüístic.

(Veure text complet)

Pels nadons prematurs assolir l’alimentació independent segura i eficaç és difícils durant les primeres setmanes de vida. Les dades indiquen que les dificultats continuen després de rebre l’alta hospitalària amb el consegüent augment de l’estrès parental. En aquest treball es planteja la necessitat de seguiment per part d’un logopeda per facilitar i guiar l’adquisició de les habilitats orals. Es fa una aproximació al context mitjançant un qüestionari a mares de nadons prematurs, entrevistes semiestructurades i a logopedes neonatals. Les vivències són diverses com quantes mares i nadons hi ha, però la incertesa del procés, la importància de rebre informació objectiva i la manca de suport emocional són constants. Per aquest motiu, es considera la integració de la logopeda en el equip professional per atendre a prematurs. Es proposa un pla formatiu amb l’objectiu de proporcionar eines i estratègies per fer un acompanyament integral a la família, optimitzar el desenvolupament del nadó i reforçar el rol dels progenitors.

(Veure text complet)